La dada l'ha donada a conéixer el regidor d'aquesta àrea de l'Ajuntament, que s'ha basat en els informes periòdics que, des de 2004, ha realitzat la Federació d'associacions per a la defensa de la Sanitat Pública, en els quals es detecten les diferències en la qualitat del servei sanitari que ofereixen els territoris autònoms. Aquests estudis analitzen díhuit parèmetres que mostren l'evolució de la sanitat pública. Segons Carlos Ávila, en el document la Comunitat Valenciana es troba un any més a la cua. L'estudi classifica els serveis sanitaris en «bons, acceptables, regulars o deficients». Entre els primers es troben Extremadura, el País Basc, Navarra i Castella-Lleó. Entre els deficients s'inclouen la Rioja, Madrid, Canàries i, en darrer lloc, la Comunitat Valenciana. La valoració de tots aquests paràmetres atorga una puntuació màxima de 68, que no aconsegueix cap territori, mentres que la mitjana de puntuació és de 39,88 punts. La diferència dels territoris amb millor puntuació (Extremadura i el País Basc) és de 20 punts amb l'autonomia pitjor classificada, que és la Comunitat Valenciana. El nostre territori només ha aconseguit 28 punts. La mancança en professionals, en llits i en general la falta d'inversió són els punts més febles del sistema sanitari públic valencià. Segons les dades de l'informe, el nostre territori se situa amb la taxa de treballadors sanitaris més baixa per cada 1.000 habitants. A més a més, la Comunitat Valenciana és la segona que menys llits té per cada 1.000 habitants i la segona que menys despesa sanitària per càpita dedica, en concret 1.125 euros, quan el País Basc, amb 1.595 euros, es troba al capdavant en aquest concepte. L'informe trau a la llum altres indicadors de la situació de la sanitat pública a casa nostra. Per exemple, només el 16,8% dels ciutadans considera que han millorat les llistes d'espera des que el Consell té competències en sanitat. A més a més, només el 17,8% dels ciutadans que han demanat cita a l'especialista la van aconseguir en quinze dies. Els pacients han puntuat amb un 6,21 sobre 10 l'atenció rebuda, la cinquena a la cua de totes les autonomies.
Pel que fa a la capital del Baix Vinalopó, Carlos Ávila ha assegurat que els avanços «s'aconsegueixen a poc a poc i arriben amb comptagotes». Segons el regidor, el segon hospital es reivindica des de l'any 2001, ha costat nou anys que es posara en marxa el centre de salut de l'Altet i el centre d'especialitats es va pressupostar ara fa catorze anys però encara no ha entrat en funcionament. El regidor ha parlat de mancances i ha posat l'exemple de la falta de l'anestèsia epidural les 24 hores del dia, ha reclamat un nou centre de salut per a Altabix, una unitat de cures intensives en pediatria i, pel que fa a salut mental, Ávila considera que són necessaris dos centres de dia.
Pel que fa a la capital del Baix Vinalopó, Carlos Ávila ha assegurat que els avanços «s'aconsegueixen a poc a poc i arriben amb comptagotes». Segons el regidor, el segon hospital es reivindica des de l'any 2001, ha costat nou anys que es posara en marxa el centre de salut de l'Altet i el centre d'especialitats es va pressupostar ara fa catorze anys però encara no ha entrat en funcionament. El regidor ha parlat de mancances i ha posat l'exemple de la falta de l'anestèsia epidural les 24 hores del dia, ha reclamat un nou centre de salut per a Altabix, una unitat de cures intensives en pediatria i, pel que fa a salut mental, Ávila considera que són necessaris dos centres de dia.
| Comentaris |
|
