La reacció del Partit Nacionalista Basc davant la possibilitat de perdre la lehendakaritza repeteix fil per randa les declaracions que dirigents de CiU van fer després de les eleccions de 2003 i 2006. En els comicis autonòmics els ciutadans trien una formació que, d'acord amb l'aritmètica dels resultats, tractarà de formar una majoria parlamentària. Tant se val quina siga la força més votada perquè allò realment important és aconseguir un nombre de diputats suficient que permeta investir un candidat. Les reaccions dels jelkides només serveixen per donar arguments a aquells que acusen el PNB d'haver patrimonialitzat les institucions d'autogovern. No és cap «colp institucional» que Patxi López siga el proper lehendakari si aconsegueix en el debat d'investidura els vots de populars i UPyD. En cas que arribara a produir-se aquest fet, es repetirà la mateixa situació que a Galícia en 2005, quan Manuel Fraga va pedre la majoria absoluta i socialistes i BNG formaren el bipartit.
Contra aquesta possibilitat, la reedició d'un altre possible bipartit, Alberto Ruiz Gallardón va carregar amb força durant els actes electorals amb què va donar suport a Feijóo. L'alcalde de Madrid va demanar una reforma electoral «per evitar que els que perdien en les urnes no guanyaren les eleccions als despatxos». Mentres que no es produïsca aquest possible canvi, les declaracions que es fan en aquest sentit només demostren la dificultat d'assumir els resultats electorals quan no són favorables.
