La victòria el passat 1 de març d'Alberto Núñez Feijóo ha suposat la fi de la carrera política del fins ara president en funcions de la Xunta de Galícia, Emilio Pérez Touriño, i d'Anxo Quintana, número dos en el govern autònom. El líder del BNG presentava aquest dissabte la renúncia com a portaveu nacional del Bloque i la marxa de Quintana s'ha produït al mateix temps que l'escissió d'un grup esquerranós que s'autodenomina Moviment per la Base. Els nacionalistes gallecs han estat incapaços durant aquest temps de repetir els resultats electorals de 1997, que els van convertir en la segona força política del territori. La dimissió del fins ara portaveu del BNG deixa la formació davant la dificultat de trobar un nou líder, a la vegada que reobri les tensions entre les diferents corrents i formacions que s'aixoplugen en aquestes sigles.
En el cas dels socialistes tot ha estat diferent perquè la mateixa nit electoral José Blanco va demanar, de forma indirecta, la renúncia de Touriño. El candidat a la reelecció pel PSdeG va presentar la dimissió al sendemà de l'1 de març i si més no, la comissió gestora que s'ha fet càrrec dirigeix un partit que governa dos diputacions i els principals ajuntaments. El poder dels socialistes i del BNG en les institucions, ara mateix, no es pot comparar amb el domini de Manuel Fraga durant els anys en què fou president de la Xunta. Aquest factor fa que probablement siga menys comprensible la davallada en les grans ciutats dels partits que formaven fins ara el govern autònom. Ara bé, la pèrdua de la majoria absoluta de Manuel Fraga va ser per uns pocs milers de vots, mentres que la victòria de Feijóo ha estat més ajustada del que pot paréixer en un principi. En la política, però, els resultats són fonamentals a l'hora de crear i posar fi a lideratges. Els resultats de l'1 de març han deixat sense caps visibles els dos partits de l'oposició a Galícia. Caldrà esperar per saber què ocorre al País Basc i quin és el futur de Juan José Ibarretxe.
| Comentaris |
|
