Només quatre dels vint-i-sis cantons que integren Suïssa han trencat el corrent majoritari que ha decidit a les urnes impedir la construcció de les torres que acompanyen les mesquites i des de la qual el muetzí crida a la pregària. Els opositors a aquest element arquitectònic han usat durant la campanya electoral un cartell que mostra una dona vestida amb un burca, mentres que al fons els minarets es transformen en míssils. Haguera estat impensable fa deu anys arrere que s'utilitzara la imatge d'un burca perquè remetia a una realitat allunyada del món occidental i que ens portava a l'Afganistan dels talibans. Just abans de la invasió d'aquest país per les tropes internacionals, des de diverses organitzacions es denunciava el tracte que rebia la dona en aquell país del cor d'Àsia.
La intervenció de les forces multinacionals a l'Afganistan havia d'acabar amb un règim que fomentava el terrorisme. L'objectiu de la missió era construir una democràcia en la qual les dones tingueren els mateixos drets que els hòmens. En aquest nou Afganistan el burca era un element del passat que havia de desaparéixer. La situació actual d'aquest país dista molt d'aquell Afganistan que havia de sorgir després de la intervenció occidental. El burca no només és encara habitual en aquell país, sinó que ha arribat a casa nostra a causa de l'onada migratòria que va començar amb força amb la fi del segle. És un fet habitual veure pels nostres carrers dones musulmanes amb el xador, una espècie de túnica, i el cap cobert amb un mocador. En casos molts comptats hi ha dones que porten el burca, fet que ha provocat problemes concrets en alguns àmbits com a la justícia. La presència de la immigració musulmana fins i tot ha obligat el Ministeri de l'Interior a emetre una ordre per la qual les dones musulmanes es poden fer la foto del document d'identitat amb un mocador al cap, sempre que se'ls distingisca la fesomia de la cara.
Resulta paradoxal sentir com des de grups progressistes es demana la retirada dels cruxifics dels centres educatius mentres no es qüestiona determinats elements lligats a l'islam que s'han fet presents també en els centres d'ensenyament amb la immigració. A l'Afganistan la democràcia i la llibertat havien de portar a eliminar el burca, i la llibertat i la demòcracia occidental són els millors aliats per als casos comptats en què el burca és present a casa nostra. Reduir el referèndum de Suïssa a la presència dels minarets amaga la qüestió de fons que planteja el debat. Fins a on Europa està disposada a admetre la diferència? Quins elements dels nouvinguts no són acceptables en una democràcia? Com s'organitza la convivència en comunitats que eren homogènies fins fa una dècada? Què implica per al foraster el procés d'integració? Què significa integrar-se en una comunitat?
