Julian Barnes és, amb Martin Amis i Ian McEwan, un dels escriptors més prestigiosos de la Gran Bretanya. Nascut a Leicester en 1946, va estudiar a Oxford i posteriorment va treballar com a lexicògraf en l'Oxford English Dictionary. Redactor del Sunday Times, «El lloro de Flaubert» el va convertir en un autor conegut, també a l'altra banda del canal de la Mànega. Amb aquesta novel·la va ser finalista del Man Booker en 1984, guardó al qual novament va optar per «Anglaterra, Anglaterra» (1998) i «Arthur i George» (2005), novel·la que va traduir Angle Editorial. «Res a témer» és el darrer llibre d'aquest novel·lista que, amb més de seixanta anys, reflexiona sobre la mort. Barnes confessa que no creu en Déu, «però el troba a faltar». En les primeres planes, a més de relatar en breus pinzellades diverses anècdotes de la família, el narrador britànic també reconstrueix la defunció dels progenitors.
Al llarg de l'obra ens trobem amb un seguit de cavil·lacions sobre la mort a partir de la barreja de l'experiència pròpia -els pares de Barnes serveixen, per exemple, per a mostrar el deteriorament físic que provoca el pas dels anys- a les quals l'escriptor britànic afegeix frases o sentències de filòsofs i d'altres hòmens de lletres, expressions que li permeten obrir nous viaranys i meditar sobre la fi de la vida.
| Comentaris |
|





