Hui es compleix un somni. El somni de la realització d'aquest centre de dia. Moltes vegades somiem, però només algunes vegades es fan realitat els nostres somnis. Per fer realitat els nostres somnis són necessàries una sèrie de circumstàncies. La primera, compartir el somni. Els familiars de malalts d'Alzheimer ho van fer, en primer lloc, associant-se, després traslladant eixe somni a l'Ajuntament, a la societat i a altres institucions. Més tard, van concretar una part del somni en la unitat que es va instal·lar en el carrer de Toga. Allí vam tindre el suport de diverses institucions que per damunt de colors polítics volien col·laborar. Bon senyal. Però el somni era un centre de dia. Aquest centre de dia. Va començar a plasmar-se en un projecte i un terreny. Però era només un paper i un solar. És cert que l'arquitecte Pau Arrandis havia realitzat el projecte de forma altruista, i que l'Ajuntament havia cedit el solar. Però el projecte suposava un pressupost i calia aconseguir recursos. I a això es van llançar, ens llancem, tots els que compartíem el somni. Recorde els primers actes dels rotaris per captar recursos. Gràcies per demostrar-nos el valor humà de la vostra associació. Estem orgullosos de vosaltres.
L'entusiasme apassionat d'Emilio i la seua gent, de Carmen, dels professionals i dels voluntaris, dels familiars. Ja era tot un poble qui compartia el projecte. Recorde el conveni amb l'Ajuntament i amb la Diputació, pel qual cada administració aportava 120.000 euros, els 50.000 euros de Bancaixa i els 150.000 que va aportar Ibercaja. Del compromís de la Conselleria de pagar el mobiliari per valor de 55.000 euros. De les empreses ceràmiques locals: Peronda, Realonda i el Molí, que van oferir els seus productes de forma gratuïta. Ja érem molts els qui compartíem el somni. Però ens faltava una espenta per passar a materialitzar-lo. I ací va entrar el vostre Ministeri. 300.000 euros. Era el que necessitàvem. Gràcies per fer realitat aquest somni. En nom dels veïns d'Onda, gràcies a tots els quals ho heu fet possible.
Vull finalitzar amb dos peticions i un desig. La primera és que Onda sap ser agraïda. I vull que sàpia, ministra, que no oblidarem les inversions del govern d'Espanya en aquests moments complicats. Al llarg de la legislatura s'han invertit o compromés en projectes del Ministeri de l'Habitatge, de Medi ambient, de l'Interior, de Foment i de Política Territorial més de 17 milions d'euros. Vull demanar-li que trasllade el nostre agraïment. Però vull també que trasllade que un sector, la ceràmica, i un poble, Onda, que viu quasi exclusivament d'aquest sector, necessita urgentment l'aprovació del Pla Estratègic per al sector ceràmic. Un pla demandat per sindicats, patronal i tota la societat d'Onda. Trasllade'ls que eixa és la nostra prioritat. Una urgent necessitat per a aquest poble. Un somni que estem segurs també es farà realitat perquè confiem en la sensibilitat del nostre govern i que té capacitat per a concertar un pacte amb el govern autonòmic que alleuge la pressió de la desocupació i s'accepten les propostes dels sindicats i emprenedors. Finalment, un desig que segur compartim, eixir de la crisi, però ho farem sense exclusions.
Discurs llegit aquest dilluns per Enrique Navarro, batle d'Onda, durant l'acte d'inauguració del centre de dia que s'ha construït en aquesta població de la Plana Baixa.
| Comentaris |
|
