En els darrers dies, els valencians i les valencianes hem estat testimonis i víctimes d'una censura intolerable. El cas de les fotos censurades al MuVIM per la Diputació ha estat un escàndol sobre el qual cal reflexionar. Abans de continuar, recordaré que dimarts vam saber que la Unió de Periodistes Valencians ja ha trobat un espai on exposar la mostra «Fragments d'un any 2009», a una galeria privada. Ni la Generalitat ni l'Ajuntament van oferir cap altre espai públic per a l'efecte, com era d'esperar. Les declaracions d'alguns dirigents del PP que se sumaven (marquetinianament) al carro del seny, estaven buides i se les ha emportat el vent. Els dirigents conservadors han comés un greu error en la seua estratègia. L'escàndol ha arribat als mitjans, els mateixos mitjans que l'any passat publicaven les imatges que ells voldrien esborrar de la memòria col·lectiva, però que ara estan més presents que mai.
Fins al dia de la inauguració pública de la mostra, quan els diputats Máximo Caturla i Salvador Enguix es van deixar caure pel MuVIM i l'espectacle del cas Gürtel, de la pròpia realitat del seu partit, va esclatar davant dels seus ulls, ningú del govern s'havia adonat del contingut de l'exposició. I senyors, jo creia que ja havien aprés la lliçó que en democràcia la censura s'ha de fer de manera discreta, sense que se n'adone ningú, col·locant al cap de les institucions als seus col·legues, com han fet magistralment a altres llocs, com Canal 9. La televisió valenciana no necessita cap censura, perquè la fa per defecte o de fàbrica. I eixe és el problema de fons. En el cas del MuVIM, l'escàndol ha estat bast, evident i grotesc, però més basta i grotesca és la situació de la majoria de les institucions culturals valencianes, cada vegada més pobres i cada vegada menys lliures. Això és el que fa la dreta quan s'anquilosa en el poder. A poc a poc modela segons els seus interessos la forma de percebre la realitat al seu voltant, amb totes les eines que té a l'abast i utilitzant els espais públics, que en pertanyen a totes i tots, per servir als seus objectius. Allunyant-se de les avantguardes, del risc i de la innovació per instal·lar-se en una adormida i descafeïnada idea de cultura que, si és possible, no faça pensar massa a ningú.
Crec que els ciutadans i les ciutadanes valencians mereixem una altra cosa. Mereixem espais culturals oberts, lliures, vius. Mereixem tenir accés a tot tipus de continguts culturals i artístics, polítics i filosòfics, potenciats (i no entrebancats o directament eliminats) pels organismes públics de les nostres ciutats. I mereixem denunciar i rebutjar l'autoritarisme i la censura, perquè no toca i perquè ningú no té dret a decidir per nosaltres. La dimissió del director del MuVIM, Romà de la Calle, no és una bona noticia. Dimiteix un home que, al front d'aquest museu, ha treballat bé per la vida cultural de la ciutat de València i ha portat el MuVIM a la primera línia, amb un reconeixement que s'ha materialitzat en set premis en 2009, alguns dels quals internacionals. En canvi, els censors continuen a les seues posicions, amb la prepotència de qui es pensa posseïdor de la raó absoluta. Alguna cosa en tot açò no va bé. Alguna cosa en tot açò cal canviar.
Començaren perseguint, si calia, violentament, qualsevol manifestació cultural, cívica, política....que fera «olor a català». I l'esquerra espanyola va callar, i sovint s'hi va va sumar, per acció o per omissió. Ara expedienten el director de l'IES Las Norias de Montfort per la col·locació a aquest centre d'una foto del conseller Font de Mora cap per avall i censuren les fotos de l'exposició del Muvim. Senyors i senyores: el feixisme és el feixisme per molt que es legitime a les urnes. I com a tal cal combatre'l. Si algú pensava que com que no era «catalanista», és a dir, valencianista, no li tocaria rebre, va ben equivocat.
Agustí Cerdà és president d'Esquerra Republicana del País Valencià.
| Comentaris |
|
