Tots els alcoians ho sabem, però no sobra recordar-ho: el 9 d’Octubre del 1238, Jaume I va conquistar València. Va crear un nou regne, el valencià; i ens va dotar de lleis pròpies per a autogovernar-nos, els Furs. També una nova llengua i cultura s’incorporaven a aquestes terres. Un nou poble havia nascut, el poble valencià. És per això que el dia 9 d’Octubre sempre ha estat una data referencial per als valencians. Per al Bloc alcoià, per al valencianisme polític d’Alcoi, el 9 d’Octubre és una ocasió immillorable per a tornar a subratllar allò que, durant tot l’any, defensem: que els valencians som un poble específic, que aspirem a recuperar i a augmentar el nostre autogovern, que necessitem gestionar els nostres recursos propis, i que lluitem per garantir una major qualitat de vida i un major progrés per a tots.
Els alcoians, com a valencians que som, no volem diluir-nos en cap entitat nacional superior. Volem que la nostra llengua pròpia, la nostra cultura, les nostres tradicions, les nostres festes i la nostra manera de ser tinguen continuïtat i perdurabilitat. No volem perdre cap dels valors ni dels elements que ens fan sentir-nos i ser com som: ni millors ni pitjor, diferents, únics. Els alcoians i els valencians ens sentim orgullosos i devanits de com som. I no volem canviar; volem millorar i créixer, a partir del que som. La diversitat sempre és preferible a la uniformitat, siga lingüística, cultural o nacional. Si per ser espanyols hem de defensar solament els interessos castellans i exclusivament en castellà, tot plegat és d’una pobresa inadmissible i inassumible (encara que alguns ho desitgen amb totes les seues forces). No renunciem a continuar sent valencians.
Volem que els alcoians, que tots els valencians, puguem disposar de la màxima capacitat de decisió pel que fa a la nostra pròpia economia, a les nostres infraestructures, al nostre finançament, als nostres serveis públics... No volem esperar que el govern central de Madrid ens «atorgue» res; volem gestionar el nostre propi destí, segons les nostres necessitats. I sembla que no anem massa desencaminats. D'això, a la Unió Europea, en diuen subsidiarietat, és a dir, que si un assumpte pot ser resolt per una autoritat (normativa, política o econòmica) més propera al problema, que no ho faça una de més llunyana. És a dir, que, per als valencians, millor una bona administració autonòmica potent, que no una d’estatal.
Els alcoians i valencians volem una societat en la qual tots tinguen cobertes, com a mínim, les seues necessitats vitals bàsiques. Volem que cada persona que vulga treballar tinga un lloc de faena. Volem que cada persona o parella o família que necessite una llar puga accedir, sense massa dificultats, a una casa. Volem que els malalts, la gent gran, els xiquets, els nouvinguts, disposen de serveis públics que cobrisquen les seues necessitats de sanitat, d’educació, de serveis socials, etc. I també volem que aquelles persones emprenedores que vulguen dedicar-se al món de l’empresa ho facen amb facilitats i amb bones perspectives. Necessiten suport i ajuts, infraestructures de comunicació adients, terrenys públics per a implantar-se o expandir-se, personal capacitat..., al capdavall, bones condicions.
En definitiva, per al Bloc d’Alcoi, el 9 d’Octubre de 2010 és una data cabdal, però que no deixa de ser una data més en la qual reivindiquem tot allò que defensem cada dia de l’any. Una diferència remarcable amb altres forces polítiques per a les quals, si estiguera a les seues mans, el 9 d’Octubre hauria de ser com el 29 de febrer, és a dir, «celebrable» cada quatre anys. I gràcies. Si el 9 d’Octubre és el dia nacional dels valencians, per al Bloc d’Alcoi tots els dies de l’any són 9 d’Octubre.
Rafa Carbonell i Armero és el portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.
| Comentaris |
|
