Pàgina 26

Dimarts,
07 de febrer de 2012
Text size
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Política i Món Madrid i Catalunya, dos camins també diferents amb els bous

Madrid i Catalunya, dos camins també diferents amb els bous

Correu electrònic Imprimeix PDF

Esperanza Aguirre ha anunciat que el govern autònom de Madrid obrirà un expedient amb el qual es vol declarar oficialment les corregudes de bous com a Bé d'Interés Cultural, així s'evitaria que puga arribar a debatre-se'n l'abolició, com passa ara mateix al Parlament de Catalunya. Ignacio González, vicepresident del govern autònom de Madrid i que a més és conseller de Cultura i president del Centre d'Afers Taurins, ha afirmat que «hi ha molta relació amb el debat que s'ha iniciat a Catalunya».En la compareixença d'aquest dijous al Parlament de Catalunya, el filòsof francés Francis Wolff ha dit que les corregudes «no són ja una festa nacional d'Espanya, ara és patrimoni mundial».

També va prendre la paraula el president del Consell General dels Pirineus Orientals, Cristian Bourquin, qui va explicar com les corregudes bous «uneixen els catalans a una banda i a una altra de la frontera» entre Espanya i França. Bourquin va defendre els bous perquè prohibir-los «suposaria atacar el pluralisme». Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret Polític, va assenyalar el patiment que sofreixen els animals, que va qualificar com a tortura.

Dimecres va ser el torn de Salvador Boix, apoderat del torero José Tomás, qui va criticar que no s'incloga en la prohibició els bou al carrer de les Terres de l'Ebre. Eixe mateix dia, el científic Jorge Wagensberg va exposar els instruments amb què es fereix l'animal i es va preguntar si no feien mal. L'escriptora Espido Freire, en el mateix sentit, va afirmar que no podia entendre com algunes persones poden gaudir amb el maltractament a un animal.

Comentaris
Afegeix nou
+/-
Escriu comentari
Nom:
Correu:
 
Títol:
 
ximo   |06-03-2010 22:45:27
L'any 1991 el parlament de les Illes canàries va prohibir les activitats
taurines. Cap reacció del nacionalisme espanyol; ara es tracta, com sempre,
d'anar contra catalunya. La declaracio que volen fer de Bé d'interés cultural
blindarà els bous: cap iniciativa oppular, doncs, podrà arreplegar firmes i
plantejar-hi un debat. Partits tan prestigiosos com el PP, en altres temes
(avortament) han donat suport a les firmes. On quedarà la democràcia?
joan pla  - Catalunya mira Europa   |05-03-2010 14:37:15
que mira a la caverna, la que és sensible i avança i la que manva de
sensibilitat i li la bufa que el pobre animal patisca. Caldria fer una prova:
que cada un dels defensors del bou de plaça prova primer en el seu propi cos
els fectes de la banderilla al clatell. O de l'estoc... Entre les fotos del
parlament de Catalunya qüestionant la festa i la de l'Aguirre proposant com a
no sé què bé nacional, jo em quedaria amb la de l'Aguirre, amb una banderilla
metafòricament ben clavada al cervell per veure si li reactivava les neurones
sensibles.
joan pla  - Catalunya mira Europa...   |05-03-2010 14:28:24
Des de petit he viscut els bous de carrer de ben a prop. Durant el franquisme no
estava prohibit maltractar-los amb agullons ni a varades per a traure'ls a la
plaça. Tenia el corro davant de casa i ho he vist amb els meus ulls. El meu
fill gran, quan va veure que maltractaven els bous, ben petit, va començar a
increpar el bouer com un histèric... Jo també he evolucionat. No m'agrada el
maltracte dels animals. De cap. El correbou, si es deixa el bou anar a la seua,
o bou de carrer, encara m'ho faria mirar. Però el bou de plaça, home. això
és una salvatjada es mire com es mire. Només cal veure els agullos de les
banderilles i la fulla de l'estoc... Però ara resulta que el que és un
maltractament animal, l'Aguirre el vol convertir en un afer polític. Tot per
anar en contra de Catalunya i cridarl'atenció entre el sector més reaccionari
espanyol. I ací és on apareixen les dues Espanyes. La que mira a Europa i la
...

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 

Entrevistes

 

«S’hauria d’incentivar que hi haja terra cultivada. No podem apostar-ho tot al turisme i derivats»

Enric Balaguer és professor de Literatura Catalana a la Universitat d'Alacant. «Fulls de ruta», editat l'any 2002, arreplega columnes que ha publicat al diari «Información» d'Alacant. En 2006 va guanyar el premi d'assaig que convoca la Generalitat amb «La totalitat impossible», obra en la qual reflexiona sobre l'abandonament de la idea de totalitat a causa de la fragmentació i l'especialització de la vida, fet que ha atomitzat el saber. Ha analitzat ...

Publicitat

Tendències

Destacat

article thumbnail

Recorde que el superior del Seminari de València, quan jo hi estava, als anys setenta, em cridava, alguna vegada al seu despatx, per preguntar-me la meua opinió sobre el...
+ Llegir complet

article thumbnail

Després de la tràgica notícia de l’accident de José Tomás, que obria l’informatiu, els d’Antena 3 van donar la notícia de les consultes...
+ Llegir complet

article thumbnail

En només tres dies hem rebut una perfecta lliçó sobre com són els nostres polítics, i em temo que també sobre com és, almenys en part, el nostre país. Si dimarts el govern...
+ Llegir complet

Cercar Notícies

Webpagina26.com

Llibres

 

HHhH

 

«La casa de gel»

Joan Pons és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Autor d'una desena d'obres, «Sorra a les sabates» va ser triada en 2005 com una de les tres millors novel·les de l'any segons el jurat del premi Salambó. Un any...

Publicitat