La convocatòria d'una consulta en què els ciutadans del Regne Unit decidiren sobre aquesta qüestió fou una de les condicions dels liberals demòcrates a l'hora de formar un govern de coalició amb el partit de David Cameron. Els britànics opinaran el 5 de maig de l'any que ve si consideren més adient el denominat vot alternatiu, amb el qual els electors triarien per ordre de preferència els candidats d'una llista. Si cap no obté el 50% dels sufragis, el candidat menys votat és eliminat i es reparteixen les segones preferències dels electors, fins que només en queda un que aconsegueix la meitat dels vots. Els liberals demòcrates han estat durant anys els grans perjudicats del sistema actual que beneficia conservadors i laboristes. Nick Clegg també ha detallat la modificació del sistema polític, ja que les legislatures serien de cinc anys i d'aquesta forma no es podrien convocar eleccions quan ho plantejara el primer ministre.
Si la proposta del número dos de l'executiu finalment s'acompleix, els propers comicis al parlament britànic es convocarien al maig de 2015. Per dissoldre aquesta cambra i convocar eleccions anticipades caldria el vot favorable de dos terços dels diputats, un percentatge superior al 55% que en principi s'havia plantejat. Aquest mecanisme, però, s'ha de diferenciar-lo de la moció de censura a l'executiu, que podrà eixir avant amb majoria simple. En cas que el govern perdera aquesta votació, es podria formar un nou executiu en el termini de quinze dies. L'actual bipartit format entre conservadors i liberals demòcrates també planteja reduir el nombre de parlamentaris de 650 a 600, de forma que s'estalviarien quasi quinze milions d'euros a l'any. David Cameron ja ha anunciat que els conservadors demanaran el vot en contra de la reforma del sistema electoral, encara que la primera prova de foc de la coalició serà la tramitació parlamentària d'aquesta proposta, que per aprovar-se ha de tindre el suport dels diputats «tories».
| Comentaris |
|
