El Tribunal Suprem no ha permés que la formació es puga inscriure en el registre de partits. La decisió de la Sala 61 no va ser per unanimitat i es pot recórrer en un termini de trenta dies. Els setze magistrats, que es van oposar a la legalització de Sortu, consideren insuficient el rebuig a la violència que apareix en els estatuts del partit. Tres magistrats discreparen de la decisió majoritària, un fet que cal destacar perquè trenca la unanimitat amb la qual el Suprem havia tractat fins ara la possible legalització de partits lligats a la denominada esquerra abertzale. La decisió de la Sala 61 va arribar després de nou jornades de deliberació durant les quals hi hagué un debat intens entre els magistrats que no va permetre una sentència per unanimitat. Sortu és la huitena marca de l'esquerra abetzale que no superat el sedàs del Suprem des que Batasuna fóra il·legalitzada al març de 2003.
El recurs que presentaran els advocats íñigo Iruin i Adolfo Araiz farà que el Tribunal Constitucional (TC) haja de decidir el futur de Sortu. La defensa creu que la sentència del Constitucional no permetrà que el partit puga participar en els comicis del 22 maig, ja que la decisió d'aquest òrgan s'hauria de conéixer abans del 18 d'abril, data límit per inscriure candidatures per a les eleccions municipals i forals. Ara bé, el TC podria accelerar els debats sobre aquestra qüestió, com ja succeït en el Suprem, i canviar la decisió d'aquest darrer tribunal. Ja va ocórrer amb Iniciativa Internacionalista, formació que va participar en els comicis europeus de juny de 2009 gràcies al TC, malgrat que en un primer moment no fou acceptada pel Suprem. Ara bé, Iniciativa Internacionalista, que va rebre el suport de Batasuna, està integrada per formacions com Izquierda Castellana, que no tenia cap relació amb l'esquerra abertzale.
| Comentaris |
|
