
La data és aquest dilluns, segons ha anunciat el gremi d'empresaris del sector al nord del Sénia. El president d'aquest col·lectiu, Camilo Tarrazón, adverteix que la llei que propugna el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació «provocarà el tancament de sales, reduirà el nombre d'espectadors i de còpies». El 81% del sector, en total 71 cinemes que estan agrupats en el gremi, faran vaga el proper 1 de febrer. Tarrazón argumenta que cap pel·lícula amb huit còpies en català i huit en castellà recapta més que quinze còpies en castellà. En la roda de premsa davant dels mitjans, convocada aquest dimarts, també s'ha presentat un informe en què s'alerta de les hipotètiques conseqüències de la llei que establirà la paritat entre castellà i català als cinemes. Segons el gremi d'exhibidors, la recaptació passaria de 130 milions d'euros a 70 i el nombre d'espectadors es reduiria a la meitat i no superaria els deu milions.
Tarrazón adverteix que si s'aprova la llei molt probablement es distribuiran només quinze còpies d'alguns títols, quantitat mínima que evita doblar-les al català. És el cas que haguera pogut succeir amb Àgora, rodada en anglés. Amb aquest nombre de còpies, els cinemes d'algunes ciutats -com els de Lleida- no hagueren exhibit el darrer film d'Amenábar. Des del Departament de Cultura, que dirigeix Joan Manel Tresserras, no s'ha volgut valorar la vaga.
Des de la Plataforma per la Llengua es presenta un punt de vista ben diferent. Catalunya és, darrere d'Irlanda, el territori de la Unió Europea en el qual els cinemes recapten més diners per habitant, fet que per a l'entitat demostra que el mercat del nord del Sénia té una altra rendibilitat. En aquest sentit,
un estudi elaborat per aquest col·lectiu compara tot un seguit d'idiomes, com el búlgar, el danés o el suec, amb un nombre de parlants menor que la població que viu al domini lingüístic i que poden veure el cinema en la seua llengua, ja siga doblat o subtitulat. L'informe mostra com els estats vetlen, a través de les lleis, pels drets lingüístics dels ciutadans a través de la imposició del doblatge o la subtitulació. És el cas dels ciutadans que s'expressen en suec a Finlàndia, que poden veure cinema en aquesta llengua, com també el doblatge obligatori al neerlandés a Flandes o al francés i a l'italià en els cantons suïssos en què aquests idiomes són els oficials.
Pues nada, si estás en contra que se cree una ...
Pues que negocio, llevar la basura desde Pení...
Xe molt bé! Això és governar i fer les coses...
Pobres xiquets, com els prenen el pèl... Encar...
Vaja! Vaja! un altre fum electoral del PPSOE!!!